És un cor aficionat, fundat el 1897 a Sant Sebastià (Donostia) i dirigit inicialment per Norberto Luzuriaga i Miguel Oñate (1897-1902). Més tard la direcció passà a Secundino Esnaola (1902-29), que transformà el cor, en principi de veus masculines, en un cor de veus mixtes amb la finalitat d’ampliar-ne el repertori i preparar la seva entrada al món de la música simfonicovocal. El següent director fou Juan Gorostidi (1929-68), amb el qual l’orfeó inicià la seva trajectòria internacional, en què fou dirigit per grans directors estrangers, entre ells L. Stokowski i Ch. Münch, i començà a participar en els principals festivals europeus. Antxon Ayestarán (1968-86) continuà la labor dels seus antecessors i aconseguí elevar el nivell artístic de la formació i ampliar les fronteres de les actuacions. Amb José Antonio Sainz Alfaro, director des del 1986, el cor ha celebrat el seu primer segle de vida. L’orfeó agrupa 150 cantaires i el seu repertori -molt ampli- inclou òpera i sarsuela, obres simfonicocorals i polifòniques i música popular. Ha treballat amb nombrosos solistes -com la mezzosoprano T. Berganza, les sopranos J. Norman i E. Schwarzkopf, el baríton J. Van Dam i el tenor P. Domingo- i també amb reputats directors, entre els quals cal esmentar C. Abbado, D. Barenboim, J. López Cobos, Z. Mehta i V.P. Pérez. Ha participat en festivals europeus, com el de Salzburg (1999), i ha fet enregistraments per a les firmes EMI-France i Audivis-Ibérica. Nombrosos premis i distincions han marcat la seva carrera, entre els quals la Medalla d’Honor de la Academia de San Fernando (1983), el Premio Príncipe de Asturias (1984), el Premi Ondas (1996) i el Disc de Platí per Orfeón Donostiarra 1897-1997, un CD editat per RTVE.