Equival a un accent dinàmic. S’abreuja ww i molt sovint s’indica amb un petit angle que es tanca al damunt o a sota de la nota afectada. Els instruments anomenats de règim lliure, com ara el piano, no poden executar aquest accent, perquè no tenen la possibilitat de variar, de manera immediata, la intensitat d’un so un cop produït, al contrari dels anomenats de règim autoexcitat, com els de corda fregada, els de vent o la veu, en què és possible augmentar o disminuir la intensitat després de l’atac. És important no confondre’l amb el terme sforzando (sf), que indica un augment del nivell d’intensitat en una nota, per a tornar al grau anterior en la següent.
m
Música