La subdominantització és un dels fenòmens que pot acompanyar el procés de dominantització d’un acord. Morfològicament, es pot subdominantitzar un acord afegint-li algun dels trets relacionats amb la funció de la subdominant, com ara la 6a afegida, la nota vienesa (o en general l’ús de la 4a aug com a nota dissonant en l’acord; vegeu el compàs 4 de l’ex. 5a de modulació), o incorporant-li, en el cas d’un acord major, una 7a M. També, i aprofitant el fet que la subdominant d’un to major pot ser un acord menor, es pot convertir un acord inicialment major en menor (W.A. Mozart: "II Larghetto ", compàs 11, Quintet per Clarinet en la M, KV 581). La subdominantització sintàctica esdevé a posteriori, sigui per la situació de l’acord precedint una dominant secundària (vegeu exemple) o per la seva conversió, en el cas d’un acord major en la inversió, en una 6a napolitana (F. Chopin: Preludi opus 28, núm. 6, compassos 13-15). També es pot produir una subdominantització melòdica mitjançant un salt de 5a dis des entre el grau subdominantitzat i la sensible del grau tonicalitzat.
Subdominantització / F.J. Haydn: Sonata per a piano en sol M, Hob. XVI, 8, III Andante
© Fototeca.cat/ Jesús Alises