cante jondo
*

m
Música

De l’adjectiu hondo.

Denominació corrent en el món del flamenc usada per a destacar el caràcter expressiu i tràgic d’alguns cantes i la dificultat més gran de la seva execució (tonás,saetas, carceleras, martinetes, siguiriyas, etc.). La qualitat jonda del cante, relacionada principalment amb el mode frigi, té la seva explicació en l’antiguitat i el complex significat històric i multicultural andalús que se li agrega, o bé per la qualitat suposadament superior del cante gitano repecte a la resta d’estils.