Es pot parlar de cacofonia si coincideixen en una paraula o en un fragment de text una sèrie de sons que resulten desplaents a l’oïda, si en un acord hi ha notes dissonants, si en una línia melòdica hi ha dissonàncies melòdiques, o si una agrupació de sons de freqüència indeterminada, fins i tot de sorolls d’animals o màquines, resulta desgradable a l’oïda. Cal destacar la relativitat de la qualificació: ningú no gosaria qualificar de cacofònic el vers "és quan ric que em veig gepic", malgrat la contundència de les seves consonants, però seria indubtable la cacofonia de la desafortunada traducció "Èdip, soc de ta raça". En la Passió segons sant Mateu de J.S. Bach, resulta esgarrifós l’acord amb què el cor reclama l’alliberament de Barrabàs, mentre que aquest mateix acord pot resultar plaent en partitures del segle XX.
f
Música