páthos
*

Música

En grec clàssic, substantiu neutre que designava els estats d’ànim de tonalitat trista, el sofriment, les afeccions, etc.

L’adjectiu patètic -que deriva de l’adjectiu grec corresponent a páthos- serveix, en canvi, per a qualificar allò que suscita afectes corprenedors; és a dir, no ja els mateixos afectes sinó la font, la causa de tals emocions. És així com es troben certes peces del repertori que porten com a títol o pseudònim aquest mot, entre les quals cal esmentar la Sonata per a piano, opus 13, de Beethoven, posteriorment anomenada Sonata Patètica. Només ulteriorment páthos i patètic esdevingueren termes pejoratius, esmentant l’èmfasi en recursos lacrimògens per provocar la compassió de l’auditori.