És constituït, bàsicament, per un cilindre recobert amb una capa d’estany. En girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en grava la superfície. El solc així obtingut és d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so. Per a la reproducció, una altra agulla ressegueix el solc. Els fonògrafs primitius de cilindre foren produïts i distribuïts, sobretot, per Charles i Émile Pathé des del 1894, fins que foren desplaçats per una forma més perfeccionada, el gramòfon.
m
Música