Els ministrel shows serviren primordialment com a entreactes al teatre o el circ. Es representaven dos estereotips: l’esclau de les plantacions del sud del país i el dandy de Broadway, que configuraren inicialment l’espectacle en dues parts. Durant els anys cinquanta, en canvi, fou estructurat en tres parts, començant amb balades populars i elegants cançons escrites per als mateixos ministrel show i reduint i deixant per al final la ridiculització de la figura del Negro. Entre ambdues seccions s’interposava l'olio, barreja de virtuosisme musical i coreogràfic, amb paròdies operístiques i actuacions de grups vocals europeus. Els ritmes ràpids i sincopats de les melodies per a banjo i dels jigs compostos per a ministrel shows entre el 1840 i el 1890 influïren notablement la música popular americana, i foren incorporats com a models rítmics al ragtime, el blues i el naixent jazz.
Música