Part cabdal de l’instrument, posa en contacte tres elements subsidiaris: els tubs -que hi reposen verticalment-, els terminals dels mecanismes de transmissió de les tecles -que hi arriben des dels teclats i la consola- i el vent -que hi penetra des de les manxes-. Globalment el salmer es compon d’una gran caixa de fusta en forma de paral·lelepípede rectangular, amb mecanismes propis i amb la taula superior travessada per forats sobre els quals es col·loquen els tubs. Rep l’aire a pressió provinent de les manxes i tots els mecanismes de la consola, els quals, accionats degudament per l’organista, permeten de fer entrar el vent dins els tubs. Els mecanismes, tant els propis del salmer com els que provenen de la consola, són precisament els elements que al llarg de l’evolució del salmer l’han anat modificant.
Salmer de bloc amb arca de vent
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
El salmer primitiu, o salmer de bloc (segles X-XIII) (esquema 1), era una simple caixa foradada sobre la qual reposaven els tubs. Una peça corredora, també foradada, entre la tapa que suportava la canonada i la taula del salmer, permetia, accionada per l-quan encara no s’havia inventat el teclat-, el pas o la interrupció de l’aire als tubs. Amb la incorporació de l’arca de vent (esquema 2), les costelles i les corredores es configurà definitivament l’anomenat salmer de corredores (segles XIII-XV). És el pas de l’orgue monotímbric (blockwerk) al de registres (esquemes 3 i 4).
Segons la disposició que han d’adoptar els tubs sobre el salmer, se’n distingeixen diferents tipus principals: el salmer cromàtic -quan els tubs segueixen de greu a agut en relació cromàtica (do, do♯, re, re♯, mi, etc.)-; el salmer diatònic -quan ho fan seguint un ordre diatònic (do, re, mi, fa♯, etc., o bé do♯, re♯, fa, etc.)-, i el salmer per terceres -quan ho fan seguint en interval de terceres (do, mi, etc.)-.
Parts del salmer de corredores
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Un altre tipus de salmer en l’orgue de tracció mecànica és el reversible, una variant del salmer de corredores que, mitjançant una duplicació de la mecànica, permet la utilització d’un mateix joc per a dos registres col·locats en teclats diferents (per exemple, un joc de bordó de 8’ que esdevé accessible tant des del I teclat com des del II). Normalment s’utilitza en orgues petits o bé d’estudi. Un altre és el salmer auxiliar, que es construeix per a l’alimentació de vent dels grans tubs, els quals, per les seves dimensions, han de ser col·locats fora del salmer principal (esquema 5). Un tercer és el salmer de pistons o de vàlvules còniques. Aquest sistema no comporta un canal per a cada nota, sinó un sol canal d’aire a pressió per a tota la sèrie de tubs d’un mateix joc. Això implica que hi ha d’haver tants salmers com jocs tingui l’instrument, i, en cadascun d’ells, una vàlvula per a cada tub. Fou perfeccionat amb mecanismes pneumàtics durant el segle XIX per la casa Walcker de Ludwigsburg (Alemanya).
Tenint en compte el tipus de tracció utilitzada en l’instrument, el salmer també pot ser pneumàtic o elèctric, segons si els mecanismes interiors són pneumàtics o elèctrics. El salmer pneumàtic es desenvolupà durant el segle XIX, i ha donat lloc a una gran varietat de tipus, alguns més o menys derivats del tipus alemany (Kegellade) de la firma ja esmentada. Amb l’adveniment del corrent elèctric (segles XIX-XX), es desenvolupà el salmer elèctric, que ha permès augmentar considerablement les dimensions de l’orgue i, al mateix temps, aconseguir una distribució dels diversos jocs en múltiples plans sonors, cosa que incrementa en gran part l’aspecte polifònic de l’instrument.
Conjunt muntat del salmer de corredores
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Aquests darrers tipus de salmer també poden combinar els seus mecanismes i donar lloc al salmer mecanicopneumàtic (derivat de la utilització de la màquina Barker), mecanicoelèctric (amb molta diversitat de models), electricopneumàtic (com els sistemes Barker, Schmoele-Mols), etc. L’excessiva complicació dels mecanismes, però, els ha fet de manteniment difícil, un motiu més que ha afavorit el retorn a la simplicitat i a la sensibilitat de la tracció mecànica clàssica, amb els avantatges que aporten els nous materials i les noves tecnologies.
Salmer auxiliar
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer