Fundat per Pius X amb el nom d’Escola Superior de Música Sacra, obrí les seves portes el 3 de gener de 1911, i no fou fins el 1931 que adoptà el nom actual. Aquest Institut aborda la música religiosa des del punt de vista pràctic, teòric i històric, i promou el coneixement i la difusió del patrimoni tradicional de la música sacra. La formació que ofereix es divideix en cinc branques diferents: música sacra, cant gregorià, orgue, direcció coral i musicologia. Posseeix, a més, una important bibilioteca, destinada tant a la docència com a la investigació, que conté documents escrits, sonors, fotogràfics i audiovisuals. A partir del curs 1984-85, a més de l’edifici de la Sala Accademica, situat a la plaça de Sant Agustí, l’Institut disposa de l’abadia de San Girolamo in Urbe, cedida pel papa Joan Pau II el 1983. Al llarg de la seva història l’Institut Pontifici de Música Sacra ha tingut tres directors catalans: Gregori Maria Suñol (1938-46), Higini Anglès (1947-69) i, des del 1995, Valentí Miserachs i Grau.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Miscelánea en homenaje a monseñor Higinio Anglés, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona 1958-1961