intermezzo

m
Música

Als segles XIX i XX, moviment o secció instrumental inserida en una composició més gran, o fins i tot una obra autònoma de caràcter líric, generalment per a piano.

Amb aquesta designació apareix, entre altres, el tercer moviment del segon quartet amb piano opus 2, de F. Mendelssohn, el segon moviment del concert per a piano i orquestra opus 54, de R. Schumann, el quart moviment de la sonata per a piano opus 5, de J. Brahms, l'Intermezzo interrotto del Concert per a orquestra, de B. Bartók, o la desena de les Variations on an Original Theme ('Enigma'), d’E. Elgar. Com a peça independent, és present en l’opus 4 de R. Schumann, l’opus 76 i les Klavierstücke ('Peces per a tecla'), opus 116 a 119, de J. Brahms, per a piano, o en alguns quartets de corda en A. Bruckner i H. Wolf. El terme s’ha aplicat també als interludis instrumentals entre els actes d’una òpera -especialment en l’òpera verista-, com ara en la Cavalleria rusticana, de P. Mascagni.