simfonia

f
Música

A la Grècia antiga, paraula que equivalia a consonància (symphonía, ’sonoritat conjunta'), en contraposició a diaphonía (diafonia), que equivalia a dissonància (consonància/dissonància).

El terme ha estat utilitzat al llarg de la història per a designar diversos conceptes teòrics i diversos instruments. En l’Edat Mitjana les symphoniae eren les consonàncies perfectes de la quarta, quinta i octava. Una symphonia podia ser també alguna agrupació de dos o més instruments o de determinats instruments que podien emetre dos o més sons alhora. La paraula xifonia, sinònim de viola de roda o organistrum, és una corrupció de symphonia.