llengüeteria

f
Música

En l’orgue, conjunt de tots els jocs (joc) la producció del so dels quals es fa bàsicament mitjançant una llengüeta i un ressonador.

Juntament amb els jocs labials o de boca (joc de boca) forma part de les dues categories principals de la classificació dels jocs de l’orgue. Comprèn tant els jocs de batalla o exteriors (baixons, clarins, trompetes, etc.) com els que són a l’interior, distribuïts en els diversos cossos de l’instrument (fagot, cromorn, trompeta real, bombarda, oboè, etc.). Format als Països Baixos al segle XVI, constitueix la sonoritat més esclatant de l’orgue en combinació amb el ple de l’orgue (orgue ple) o amb el tutti.