Dins de la seva múltiple varietat, és un joc que s’inicia en la regió aguda dels harmònics, aportant, al joc ple (plein-jeu) de l’orgue, el seu coronament en les regions més altes de l’espectre sonor, amb qualitat auditiva. Complementa així la sonoritat del plenum, considerada la més característica de l’orgue. Henry Arnaut de Zwolle (1400-1466), per tal d’incorporar a l’orgue la sonoritat dels címbals, ja en construí un, les fileres del qual contenien l’harmònic de tercera. Normalment s’han disposat en octaves (do1 = 1’ + 1/2’ + 1/4'); en quintes, quan s’hi ha intercalat una filera amb quintes (do1 = 1’ + 1/3’ + 1/2'), i en terceres, quan a més de la quinta incorpora la tercera (do1 = 1 1/3’ + 1’ + 4/5'). Això ha fet que hagin estat anomenats també címbals d’octaves, de quintes o de terceres. Durant el Romanticisme caigué en desús, ja que la seva sonoritat aguda i brillant no s’adeia a la de l’orgue simfònic. Modernament hom l’ha restituït, ampliant-lo de vegades amb un harmònic de sèptima (do1 = 2’ + 1 3/5’ + 1 1/3’ + 1 1/7') o de novena (do1 = 1/2’ + 4/9’ + 2/5’ + 1/3'). Normalment es troba en l’orgue major. Quan està situat en la cadireta, orgue de pit (brustwerk), ecos, o bé en un altre cos més secundari, és de dues o tres fileres i s’anomena cimbalet. L’orgue de Weingarten (Baden-Württemberg), construït per Joseph Gabler (1750), disposa d’un címbal, en el primer pedal, de 40 fileres.
m
Música