La seva formació musical tingué lloc, probablement, a la capella del Palau de la Comtessa de Barcelona. Es casà amb Jacinta Feliu, de la qual tingué dos fills: Jacint i Francesc, que nasqué a Madrid i fou mestre de violí a la cort espanyola. El 1753, Salvador Reixac fou contractat com a violinista al servei del duc d’Osuna. També treballà com a primer violí al Colegio Imperial de Madrid. Després d’infructuosos intents, al setembre del 1768 obtingué finalment la plaça de violí a la capella reial interpretant, en l’exercici d’oposicions, una sonata pròpia de gran lluïment. La seva producció musical fou instrumental: una simfonia per a orquestra, trios de corda i sonates. La simfonia es conserva a l’arxiu de Preveres del Museu de Vilafranca del Penedès, i les altres obres, a l’arxiu del santuari d’Arantzazu. Mostren trets propis de l’estil galant, i, tot i que en les sonates apareixen motius contrastants, encara no es pot parlar d’un palès bitematisme.