Bé que el topònim Tesà és documentat des de molt antic (n’hi ha referències des de l’any 832), cal esperar fins a la fi del segle XI per tenir dades sobre el castell de Tesà. En aquest moment era en poder d’Arnau Guillem de Salses, qui pel seu testament de l’any 1100 el llegà a la seva muller Sibil·la i, a la seva mort, al seu fill Òliba.
Sembla que Tesà donà lloc a un llinatge de cavallers. El 1116 Bernat Adalert de Tesà assistí com a testimoni a la consagració de l’església de Torderes, al vescomtat de Castellnou. També és consignat durant el segle XII Bernat de Tedano i un Ponç de Tesà, cavaller, mort el 1196.
El domini sobre el terme passà per diverses mans. Al final de l’edat mitjana era dels Ortafà. D’aquests, en morir el darrer representant del llinatge el 1590, passà als Grimau i finalment als Córdoba de Mendoza (1650), que conservaren la senyoria del lloc fins a la Revolució Francesa. El castell de Tesà es pot considerar desaparegut.