Església que es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà. Inicialment fou una sufragània de la parroquial de Santa Maria de Lluçà per esdevenir independent com a parròquia, caràcter que ha conservat fins a l’actualitat. L’existència de l’església es documenta l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Lluçà, en la qual el bisbe de Vic vinculà a l’església consagrada diverses esglésies, entre les quals es trobava la de Sancti Martini de Medians sive de Albas et suo sacerdote. Aquesta dependència perdurava encara entre el 1025 i 1050, ja que no consta en una llista datable entre aquests anys, i, en canvi, en una altra d’anterior al 1154 ja consta una parròquia de Albers o Albars; aquest fet es confirma en un document de l’any 1161, on consta l’existència de la parròquia de Sancti Martini de Albars. L’edifici antic degué perdurar fins al segle XVIII que fou substituït per l’actual.