Situació
Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental. Cal notar els contraforts que reforcen el mur de migjorn de l’edifici.
L. Prat
Es localitza al costat de tramuntana del municipi de Llanera, a frec del territori de Llobera. Prop d’ell, i a ponent, hi ha el barranc del Soler.
Mapa: 329M781. Situació: 31TCG728386.
S’hi va per la carretera de Solsona a Torà. Al punt quilomètric 11, a mà esquerra, hi ha un trencall que porta, recorreguts 3,700 km, a la masia del Solerdemunt, on es guarden les claus per tal de visitar l’interior. A 1 km de la masia, al mig d’un bosc, es localitza l’església, en la qual, esporàdicament, encara se celebra culte.
Història
L’església de Sant Salvador surt esmentada en un document datat el dia 23 de gener de 1097 com a afrontació del “mansum de Boscatell” que Silvà i la seva muller Sicards donaren a l’església de Santa Maria de Solsona.
Església
Es tracta d’una església que consta d’una sola nau de planta rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular i coberta amb volta de canó, de pedra al tram proper a l’absis i refeta amb rajola en el proper al frontis, que s’intersecciona amb l’absis semicircular, de forma tosca. L’exterior d’aquest presenta una cornisa de pedres trapezoidals amb bisell.
La primitiva volta ha estat substituïda per una de molt deformada. De la primera resta la motllura de pedres trapezoidals amb bisell que li servia d’arrencada.
Tots els seus paraments són fets amb carreus, disposats en filades, menys una part del frontis, que ha estat refeta. El mur nord-oriental de la nau descansa sobre un podi de dues filades, d’uns 40 cm d’alçada.
L’interior de Sant Salvador presenta dos arcs, tots dos de mig punt: l’un preabsidal, que obre l’absis a la nau, i l’altre toral, que no arrenca del sòl.
Al mur de tramuntana hom troba la porta romànica originàriament coberta amb arc adovellat de mig punt, però que actualment és tapiada i mig coberta per un contrafort. La porta actual, amb llinda datada el 1640, és al frontis.
Al mig de l’absis hi ha una finestra, de doble esqueixada i arc de mig punt monolític. També són d’una sola peça la part interior dels muntants i l’ampit. El mur meridional té una altra finestra, oberta el 1766.
Les dates gravades a la porta del frontis i a la finestra del mur de migjorn demostren les transformacions que ha sofert l’edifici al llarg del temps.
El mur de ponent té adossat un cos que fa de vestíbul. Al seu interior es troba la porta d’entrada amb llinda.
Pel seu aparell, podem datar aquest edifici com una obra rural del segle XII.