Desenvolupament enciclopèdic
La idea que l’articula és la clara consciència de ser poble, d’escriure “des del poble”, des d’un passat de renúncies i amb una identificació amb la llibertat i la rebel·lia. Representa l’esperit i les esperances albirades en el primer postfranquisme, però és una exacta narració poètica de la història del País Valencià i una justificació detallada de l’orgull de sentir-se’n fill. És un cant èpic i vital que Estellés denominà «cant general del meu País». Cal destacar en el seu conjunt referències poètiques —Neruda, Baudelaire—, musicals i pictòriques: la mar, Miró, el Gernika, els muralistes mexicans i els pintors valencians de la postguerra, com Josep Renau. Per confegir aquest fresc de dues mil pàgines el poeta parteix de la terra i la seva gent, de la llengua, la literatura, l’art i l’amor a Isabel, la seva dona. Hi inclou l’entusiasme per les coses primigènies, els plaers senzills de la vida, la contemplació del paisatge valencià, amb totes les comarques i els pobles —recordats en llargues sèries de poemes—, els rius, els cims, els boscos, els ocells —la unitat marcada per la nació històrica— i les figures redescobertes: Vicent Peris, el rei En Jaume, Ovidi Montllor, els maulets, els agermanats... L'evocació a través dels segles és una lluita obstinada contra l’oblit, vertebrada a través d’un subjecte col·lectiu. Hi té un especial protagonisme la ciutat de València, amb una veu múltiple que encarna figures de diferents períodes. És una cantata joiosa del País, unit en la lluita després de la mort de Franco, però amb episodis tràgics, com ara l’afusellament del doctor Peset i l’assassinat de Miquel Grau. Estellés deixà fixats l’índex de l’obra i la divisió en tres volums. La versió definitiva dona vuitanta-tres aplecs de poemes estructurats en vint-i-set llibres. Hi plana el record d’Ausiàs Marc, en un esforç per retrobar els propis orígens literaris, palesa una radical impressió de sinceritat i deu la seva força descriptiva a un dode síntesi exacta. Fou concebut i iniciat a la ribera del Xúquer i escrit, amb algunes excepcions, entre el 1974 i el 1978.
Bibliografia
- Febrés, X. (19801)
- Pérez Montaner, J. (19901), p. 109-127
- Pérez Montaner, J. (19942)
- Pérez Montaner, J. (1996), p. 9-42
- Pérez Montaner, J. i Salvador, V. (1981), p. 41-43.