Titulada primer Colometa, la novel·la narra la joventut de Natàlia, quan tothom la coneix amb el sobrenom de Colometa, una identitat imposada per Quimet, que representa una primera i fonamental despossessió. Inicialment, Colometa és una noia innocent, bondadosa i insegura, que es promet amb Quimet, que la sotmet a la seva autoritat i amb el qual es casa; aviat neixen els dos fills, Antoni i Rita, i la seva vida està marcada pel treball i per la rutina, amb el sofriment mental i físic. De fet, la seva existència és la d’una dona invisible, de la presència de la qual ningú no sembla adonar-se’n, malgrat explotar-la. Els seus maldecaps, que ella mateixa qualifica de petits, esdevenen, però, grans amb la República, primer, i amb la guerra, després. Colometa, en haver de sortir a treballar fora de casa, s’adona de la seva situació d’oprimida; la seva revolta personal avança paral·lela a la col·lectiva i queda reflectida en l’aniquilació dels coloms que, per culpa d’un marit inconscient i quimèric, han envaït casa seva i, representen el seu malestar i angoixa, a més d’una nova despossessió. Així sorgeix una dona adulta que s’enfronta tota sola a les dificultats de tot tipus que ha de patir, entre les quals destaca la mort a la guerra del marit i la dels seus amics. Aquesta etapa de la seva vida representa una autèntica baixada als inferns, perquè la guerra representa el mal. Sola i desesperada per la seva situació de precarietat i de marginació —és la dona d’un vençut—, és a punt de matar els dos fills i de suïcidar-se; gràcies a l’ajuda d’Antoni, un adroguer que li dona feina, primer, i amb el qual es casa, després, recobra amb dificultat l’estabilitat, que vol dir la pròpia identitat, i pot abandonar la de la Colometa. D’aquesta manera, supera la despossessió, les morts i l’angoixa de tot tipus que han marcat la seva existència. Tanmateix, encara ha de desfer-se del tot de la identitat de Colometa, i això ho aconsegueix fent un crit d’infern a la plaça del Diamant, on conegué Quimet. Només llavors pot descobrir Antoni i demostrar-li que l’estima, perquè aquesta complexa novel·la és, també, una novel·la d’amor.
El personatge de Colometa reflecteix, de fet, el procés de maduració d’una dona, estretament lligat a la història del país, que la seva vida representa. Els canvis de nom del personatge assenyalen la fragmentació de la identitat, una idea proustiana. Amb Colometa, Rodoreda aconsegueix la creació d’un personatge viu i versemblant, aparentment senzill però de gran complexitat, amb una rica vida interior. Es tracta d’una obra d’abast universal i les nombroses traduccions i la valoració d’aquesta figura per la crítica estrangera ho confirmen.