Creada el 1951 pels germans Balcázar, però registrada formalment el 1957, la seva fundació estigué lligada a la producció Catalina de Inglaterra (1951, Arturo Ruiz-Castillo), a la qual seguiren 11 pares de botas (1953, Francesc Rovira i Beleta), Relato policíaco (1954) i La huida (1955), ambdós d’Antonio Isasi-Isasmendi. També crearen la distribuïdora Filmax, una de les més importants del mercat estatal durant una bona època. La productora comptà amb les empreses Bengala i Concordia per a l’estratègia de producció. Els Balcázar donaren a conèixer alguns directors que debutaven, com ara Juli Coll, Josep Maria Forn o els mateixos germans Alfonso i Jaime Jesús Balcázar; també finançaren els primers títols espanyols de l’argentí Tulio Demicheli com La ferida lluminosa (1956). En l’empresa hi treballaren igualment els altres germans Balcázar: Francisco Marcos, Luis i Enrique. Conrearen quasi tots els gèneres, sovint amb rodatges simultanis, procediment que abaratia costos i que permetia amortitzar els productes a través de programes dobles als cines. Rodaren fins a 25 films l’any, la majoria dels quals eren coproduccions. Produïren títols com ara La revoltosa (1963, José Díaz Morales); Noches de Casablanca (1963, Henri Decoin); Un balcón sobre el infierno (1964, François Villiers); Totó de Arabia (1964, José Antonio de la Loma); Espartaco y los diez gladiadores (Gli invincibili dieci gladiatori, 1964, Nick Nostro); La dama de Beirut (Aventure à Beyrouth, 1964-1965, Ladislao Vadja i acabat per Luis M. Delgado); El último mohicano (Der letzte Mohikaner, 1965, Harald Reinl); El tigre se perfuma con dinamita (Tigre se parfume à la dynamite, 1965, Claude Chabrol); El salvaje Kurdistán (Durchs wilde Kurdistan, 1966, Franz Josef Gottlieb); Agente 3S3, pasaporte para el infierno (Agente 3S3, passaporto per l’inferno, 1967, Sergio Sollima); Tormenta sobre el Pacífico (Il grande colpo di Surcouf, 1967, Sergio Bergonzelli); Destino: Estambul 68 (1967, Miquel Iglesias); El castillo de Fumanchú (1968, Jesús Franco); El hombre de Caracas (1968, Joan Xiol) o Palabras de amor (1968, Antoni Ribas). Les normes de protecció del cinema espanyol del 1964 facilitaren que la productora construís els Estudis Balcázar a Esplugues de Llobregat i el poblat d’Esplugues City. Entre el 1962 i el 1969 produïren 65 títols, la major part dels quals dels gèneres western i d’espionatge. A partir del 1967 començà la davallada de l’empresa motivada per diferències en la gestió i la manca de subvencions estatals. El 1969 esdevingué societat anònima, administrada pels membres de la família, i el 1973 tancaren els estudis i es dedicaren només a produir comèdies o films eròtics fins que la societat presentà fallida el 1988.