Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes (Pérez de Rozas). S’inicià ajudant el pare com a fotoperiodista i també treballà pel seu compte sobretot a La Vanguardia Española. El 1941 ja fou primer operador de Sol de Valencia (Josep Gaspar), d’Eres un caso (1946, Ramon Quadreny) i d’El pasado amenaza (1950, A. Román), al costat de Federico G.Larraya. Després de dirigir i retratar el documental Barcelona, templo de amor y de paz (1952), dirigí el llarg de ficció Cuando el valle se cubra de nieve (1956), rodat a la Cerdanya; el migmetratge documental Estirpe de campeones (La obra del Fútbol Club Barcelona) (1956-57); i també Los abanderados de la Providencia (1960) i Efún (1977). Després abandonà el cinema. Interpretà esporàdicament algun petit paper en títols com ara Aquellas palabras (1948, Luis Arroyo) i La mies es mucha (1948, José Luis Sáenz de Heredia).