Mares de Barcino. Segles I-II dC

La renovació metodològica de les últimes dècades del segle XX ha contribuït al coneixement i la visibilització de la dona de la Roma antiga. En una societat patriarcal com la romana és imprescindible buscar l'eloqüència de les fonts primàries i reptar els discursos històrics establerts (Beard. M, 2018), per construir un relat que il·lumini la diversitat social femenina i ressaltar el seu espai en la societat del moment.

Una de les maneres de desxifrar l'univers femení de la Hispània romana imperial és a través de l'estudi dels epitafis funeraris, per la qual cosa ens aproparem a alguns dels elogis funeraris de Barcino.[1] L'objectiu és presentar, des de la diversitat social, la identitat d’algunes de les mares de Barcino, per exposar la contribució femenina basada en les diverses experiències d'enfrontament a la mort.

La diversitat social és un enfocament que estableix que el gènere i l'estrat social, com altres categories, són construccions socials que estan interrelacionades (Platero, R.L., 2014: 56). A la Roma antiga la desigualtat per afrontar la mort s'observa tant en els diferents segments socials com en el gènere (Miron, MD. 2002: 207). Abordar la desigualtat social que va afectar les mares obre la possibilitat de visualitzar diferents realitats que s'incorporen a la perspectiva de gènere, per tal d'aportar un millor coneixement de les múltiples identitats femenines que contribueixi a visibilitzar-les com a part de la Història.

Les mares a l'antiga Roma van afrontar la seva realitat social des de la condició jurídica de la llibertat o l'esclavitud (Hernández, L., 2005: 122), una situació que les va portar a viure la feminitat des de la diversitat. Una multiplicitat d'experiències plasmades en els epitafis funeraris en el moment d'afrontar la mort dels seus familiars estimats.

La construcció d'una identitat vinculada a la maternitat es va utilitzar des dels estrats socials de poder, que les mares van utilitzar com a camp d'acció, per obtenir un protagonisme social que va catapultar la seva influència i visibilitat social. Una acció que bé podria estar en la línia de mostrar el seu vincle per transformar aquesta funció maternal enfront del poder (Cid, R.M., 2010:10). Per a algunes dones, l'experiència maternal va ser una circumstància vital en la qual desenvolupar el seu protagonisme social, com s'il·lustra en alguns dels casos concrets d'estudi.

En l'oligarquia provincial de Barcino figura Cominia Nereis, de la gens Calpúrnia (Rodà, I., 2012), amb presència en un pedestal que guarda la memòria eterna del seu fill, un magistrat municipal de Barcino. L'element petri i la dedicatòria s'entenen com una clara intenció d'enaltir públicament la figura del seu fill, així com de destacar la seva preeminència social, el seu elevat estatus social i la seva capacitat d'acció.

Transcripció segons Mariner. S. Inscripció M.H.C. Inventari núm. 3224 Cronologia: segles I-II dC CIL II, 4523. IRC IV, 55

Aemilia Furiana, vinculada a la gens Pedania, una família molt arrelada a Barcino (Rodà. I., 1975), és present en un pedestal al seu afectuós fill, Luci Pedani Emiliano. Aquest havia desenvolupat un brillant cursus honorum en ocupar el càrrec d'edil, duumvir en dues ocasions i de flamen dels déus i dels augustos. Possiblement la seva mare va voler que la seva trajectòria quedés immortalitzada, per la qual cosa aquest elogi fúnebre va ser el mitjà per dur a terme el seu particular homenatge. Així mateix, no va desaprofitar l'oportunitat per perpetuar la seva condició de mater, perquè el seu estatus i el vincle amb l'il·lustre ciutadà de Barcino quedés honrat i enaltit en l'espai públic amb la voluntat d'homenatjar-lo.

Transcripció segons Mariner. S Inscripció M.H.C. Inventari núm. 3.262 Cronologia: segles I-II dC AE 1957, 33. IRC IV, 67. IRC V, p. 113

Les mares també mostren un comportament maternal esperat i evidenciat en l'afecte i l'elogi etern expressat amb fórmules com filio piissimo. Es planteja com una oportunitat per destacar, visibilitzar i reivindicar la seva condició de mare. Mostren, també, la seva identitat relacional en vincular-se a la posició social intrínseca com a mare d'un personatge destacat en la societat de Barcino exhibint públicament el seu apoderament com a mater.

Amb el cas de Flaminia Urbana, lliberta de Gneo i de la seva dona, es posa de manifest una inscripció en femení, ja que aquesta mare va encarregar una làpida per a ella i la seva filla de 31 anys, també lliberta.

Transcripció segons Mariner. S. Inscripció M.H.C. Inventari núm. 8.704 Cronologia: segles I-II dC IRC IV, 167. AE 1969/70, 28

Sens dubte, les mares no van fer distinció entre la seva descendència, ja que també van plasmar l'estima per les seves filles. A més, Flaminia Urbana ressalta en aquesta inscripció com la persona que dedica i que es dona a conèixer com una mare lliberta. En el seu epitafi funerari es presenta en les condicions que la definien com a dona en la societat de Barcino: lliberta i mare.

Totes aquestes dones, amb disponibilitat econòmica per sufragar les despeses, sembla que van encarregar monuments fúnebres on van fer constar alguns subtils missatges. Aquests apareixen en els epitafis funeraris. S'evidencia que no estem davant casos aïllats. Existia una pràctica habitual en el moment d'afrontar la mort i que va ser duta a terme per les mares per homenatjar i commemorar la figura dels seus familiars estimats i dels seus descendents.

Per afrontar un assumpte quotidià com és la mort, d’acord amb l’afirmació que “més enllà de la imatge homogènia, les similituds que imposaven les modes formulàries, cada família, cada officina epigràfica i cada territori” (Abascal, J.M., 2017: 80), en els epígrafs presentats, s'ha plantejat depassar la feminitat estàtica i observar la construcció de diverses identitats femenines que no estan lliures de la càrrega de la desigualtat social.

Coneixedores de la societat en la qual vivien, plena de limitacions socials i de gènere, les dones i les mares de Barcino van utilitzar la paraula i l'espai públic per expressar la seva identitat, afectes i diversitat social. D'aquesta manera, s'han observat diferents realitats femenines expressades en l'àmbit públic. La recerca continua oberta, amb l'objectiu d'investigar la identitat relacional i la interseccionalitat aplicades a les mares romanes que van viure durant els segles I-III dC.

Partint d'una interpretació positiva, encara que no lliure de matisos, s'han mostrat mares que van ser protagonistes de la seva realitat i que van mostrar intencionalitat en presentar-se públicament com a part de la societat en la qual vivien. La mort va donar veu a les dones, amb paraules poderoses en les quals van buscar l'oportunitat de visibilitzar-se, a més de les subtils estratègies que les van empoderar socialment.

A Roma, “l’única manera de perviure en la mentalitat romana era que algú et recordés: memoria aeterna” (Remesal, J., 2002: 370). En aquest sentit, a través d'aquest record fúnebre, s'han exposat realitats vitals femenines, que també van formar part de la societat de la Barcino dels segles I-II dC.