L'armada Halley

Imaginem que fem una enquesta pels carrers de qualsevol municipi preguntant el nom d’un cometa, segurament ens trobaríem que el nom més conegut és el del cometa Halley. Això seria especialment evident per als majors de quaranta anys que van tenir l’oportunitat d’observar-lo o sentir-ne a parlar.

Fotografia del cometa Halley presa el 29 de maig de 1910

Els cometes són un dels objectes més peculiars del sistema solar, procedents del núvol d’Oort, a la perifèria més extrema del nostre sistema planetari, per alguna pertorbació gravitatòria es precipiten cap a la part interior i per tant s’aproximen al Sol i desenvolupen les seves vistoses cues. Alguns acaben sent estables en una òrbita i esdevenen cometes periòdics, de manera que els podem observar cíclicament.

El cometa Halley és un d’aquests, amb període situat entre 74 i 79 anys, essent el més habitual un cicle de 76 anys. L’any 1705 Edmond Halley utilitzant la recent teoria de la gravetat de Newton, va realitzar càlculs al voltant d’un cometa que s’havia observat el 1682 i va veure que els paràmetres coincidien amb un del 1531 i del 1607, de manera que aquell cometa de 1682 era un cometa periòdic i que tornaria, com així va ser, el 1758. Aquest fet va valdre que aquest cometa rebés el nom de Halley.

Coneixem que hi ha passos documentats del Halley que es remunten al 467 aC i així successivament fins al darrer pas, que va ser el 1986. Aquest mes de març del 2021 fa just 35 anys del moment en què una sèrie de sondes artificials van aprofitar l’aproximació per estudiar-lo, és el que es coneix com l’armada Halley.

En poc més d’una setmana, del 6 al 14 de març de 1986, cinc missions s’hi van atansar. Per una banda les missions Vega 1 i 2, enviades pels soviètics, les missions Suisei i Sakigake, de l’agència espacial japonesa, i finalment l’extraordinària missió europea Giotto. Si les quatre primeres van fer el vol a força distància, entre els vuit mil quilòmetres de les Vega i els centenars de milers de les japoneses, la sonda Giotto es va atansar al cometa a només 596 quilòmetres.

Giotto, en honor a Giotto di Bondone que va representar el cometa Halley com a estel de Nadal en les seves pintures del segle XIV, va endinsar-se a la cabellera del cometa i va obtenir imatges del seu nucli malgrat els nombrosos impactes de partícules. Així va aconseguir les primeres imatges en color d’un cometa in situ esbrinant detalls del seu interior, una de les grans fites en l’estudi dels cometes.

Sabies que...?

Els cometes estan fets de materials principalment volàtils, hi ha qui els ha definit com una bola de neu bruta. Per aquest motiu en aproximar-se al Sol desenvolupen l’anomenada estructura de coma o cabellera, de fet el seu nom ve del grec kometes, que vol dir cabellera, i també les espectaculars cues. Gràcies a aquest fet són molt vistosos i van copsar l’atenció dels observadors del cel des de temps immemorials, malgrat que tot sovint s’associessin a mals auguris. 

Nota: Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement "Lectura" del diari Segre (7 de març de 2021)