L’enlairament de la missió Artemis 1 marca el retorn a la Lluna

Qui ens havia de dir que en un moment de tanta preocupació en la nostra existència, quasi davant d'una nova guerra freda, l’exploració espacial uniria de nou els nostres objectius per al retorn tripulat a la Lluna.

Avui un coet SLS  ha posat en marxa la nau Orió cap al nostre satèl·lit: la primera missió de prova no tripulada, per demostrar la viabilitat d’aquest programa que en català hauríem d’anomenar Àrtemis, per la deessa grega que li dona nom.

Figura 1. Imatge de l’enlairament de la missió Artemis (Imatge NASA/Artemis).

No hi ha dubte que el context actual no és el més favorable, però les missions Artemis constitueixen un pas fonamental, una nova era en l'exploració humana de la Lluna. A més, la implicació de socis comercials nord-americans i internacionals fa que les missions siguin claus per als objectius de la NASA d’establir una presència contínua i sostenible al nostre satèl·lit per tal d’abordar altres reptes de major magnitud, com ara les futures missions tripulades a Mart.

Des de Catalunya estem molt interessats i expectants en les implicacions d’aquestes missions. Atesa la democratització progressiva de l’espai, la major participació privada i la comercialització de bona part dels instruments de les futures missions, es tracta d’una oportunitat gegantina per créixer en el camp aeroespacial. L’aposta decidida que s’està realitzant des de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) per assolir una capacitat competitiva en aquest sector ens donarà magnífiques oportunitats per involucrar-nos-hi i contribuir des de múltiples vessants cientificotecnològics. La tecnologia dels petits satèl·lits autònoms (CubeSat) que permeten testejar instruments científics n'és un clar exemple.

Al llarg del dia d’avui una sèrie de deu projectes científics i demostracions tecnològiques a bord de CubeSats seran desplegats des d'un anell que connecta amb la nau espacial. Cada petit CubeSat té una missió particular amb gran potencial per millorar significativament la nostra comprensió del sistema solar, alhora que permet demostrar tecnologies prometedores per ser utilitzades en el disseny de futures missions per a l’exploració la Lluna i els asteroides.

El sistema aeroespacial català compta, de fet, amb coneixement i infraestructura que denota moltes dècades de treball a tots els nivells, també en l’àmbit universitari, amb experiència contrastada i lideratge en missions espacials assolida des de la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat de Barcelona, entre d’altres.

També des de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC) fa temps que treballem en aquestes tecnologies i, particularment, des del nostre grup de recerca vam decidir focalitzar la nostra recerca en l’anàlisi de les propietats fisicoquímiques dels materials que conformen la Lluna. El nostre interès científic busca trobar un vessant pràctic, tot facilitant el camí per al desenvolupament d’estratègies en l’ús in situ de recursos (ISRU) a partir de la nostra experiència en el coneixement dels materials formatius de roques i meteorits lunars. Hem contribuït, per exemple, en l’equip de definició d’Artemis amb una proposta conceptual d’un rover adreçat a identificar minerals hidratats, matèria orgànica i metalls en les futures missions Artemis al pol sud lunar (Trigo-Rodríguez et al., 2020).

Recentment un dels nostres doctorands, Eloy Peña Asensio, ha estat seleccionat per fer una estada al Lunar and Planetary Institute i el Johnson Space Center de la NASA per tal de participar en la definició científica dels punts d’allunatge de les futures missions tripulades al pol sud lunar. De fet, la cobertura de regolita lunar que cobreix el nostre satèl·lit conté gran quantitat de materials implantats de gran interès futur, incloent-hi aigua. Tot just per això s’han posat els pols lunars al focus de l’exploració de les missions Artemis. La regolita de gra fi d’aquelles regions constitueix la nova “terra incognita” del segle XXI amb claus fonamentals en la nostra comprensió del sistema planetari Terra-Lluna.

Figura 2. Concepte de l’exploració del pol sud lunar en les futures missions Artemis tripulades (NASA).

Aquest llançament d’avui és un primer pas en el qual el coet Orió té previst envoltar la Lluna en una òrbita uns 64.000 km més enllà d'aquesta i tornar a la Terra en una missió que s’estendrà 25,5 dies. Malgrat els problemes tècnics i la complexitat de la fase de preparació que han endarrerit la missió, aquest projecte és una part important en els objectius de la NASA de continuar explorant la Lluna, establir-hi una base permanent i posar èmfasi en el desenvolupament de l’exploració espacial per al benefici de la humanitat. La present missió, tot i no ser tripulada, serà la prova clau per a l'agència nord-americana abans d’enlairar astronautes en la futura missió Artemis II. Tant de bo que el futur focus de la humanitat sigui l’exploració pacífica i col·laborativa del nostre entorn per a la cerca de recursos, abandonant la fosca etapa autodestructiva que patim en la nostra història recent.

Bibliografia:

Trigo-Rodríguez J.M. et al. (2020) Lunar Poles Rover (LPR): A Search for Hydrated Minerals, Organics, Metals and Light Aggregates in Preparation for ISRU, Science Definition Team for Artemis (2020), Lunar And Planetary Institute, abstract 2125.