Visqué a Barcelona, on fou vocal de la Junta de Comerç, càrrec que seguí exercint sota Josep I Bonaparte (1809), a qui declarà fidelitat. De la seva obra pictòrica, d’escola neoclàssica, hom en coneix un únic quadre signat: El miracle de Sant Josep Oriol (Badalona, col·lecció Boada). Fou més important com a teòric; en els seus escrits, entre els quals sobresurt el Discurso sobre la enseñanza del dibujo (1809), demostra un bon coneixement de l’actualitat artística europea. Exercí el seu mestratge sobre els primers romàntics catalans, entre els quals es troben Ramon López i Soler i Bonaventura Carles Aribau, i els pintors Josep Arrau i Barba i Lluís Rigalt.