Joan Alfons d’Aragó i de Borja

(Saragossa, 1543 — Torrejón de Velasco, Castella, 1573)

Comte de Ribagorça ja en vida del seu pare, Martí d’Aragó, duc de Vilafermosa.

El 1569 es casà amb Luisa de Cabrera, filla del marquès de Villena, a la qual ell mateix sentencià a mort dos anys més tard (1571), acusada d’adulteri, sentència que fou executada. Fugint de les autoritats judicials i de la venjança del seu cunyat, Diego Fernández de Cabrera i Bobadilla, comte de Chinchón, intentà de buscar refugi prop del duc de Ferrara, però, en travessar el Milanesat, fou empresonat i portat a Castella. Fou tancat a la fortalesa de Torrejón de Velasco, prop de Madrid, i degollat a la plaça del poble per ordre de Felip II. L’enemistat entre el comte de Chinchón, principal conseller de Felip II per als afers de la corona catalanoaragonesa, i la casa de Ribagorça fou una de les causes de la gravetat dels esdeveniments al comtat de Ribagorça durant els anys 1586-90.