La seva obra més important és la Flora de las Islas Baleares (1879-81), que és seguida d’un vocabulari on són recollits els noms vulgars d’un gran nombre de plantes balears; encara avui és una obra bàsica per al coneixement botànic de les Illes Balears. També són d’interès els seus catàlegs faunístics de les Illes, especialment el d’ocells. En medicina, fou un adepte de la frenologia propugnada per Marià Cubí.