El terme, totalment pla, és drenat pel barranc de Picassent. L’agricultura de regadiu hi té un predomini absolut, gràcies a l’esmentada séquia, a més de l’aigua del subsol. El conreu principal és el dels tarongers, seguit del d’hortalisses i arbres fruiters; han perdut importància el conreu de l’arròs (limitat als planters) i el blat. Hi ha ramaderia en estabulació i explotacions avícoles. Les activitats industrials són vinculades a les indústries de la ciutat de València (contraplacats, mobles, paper, joguines). La població s’ha quadruplicat des de mitjan segle XIX. El poble (1 807 h agl [2006], beniparrellans; 7 m alt.) és vora l’antic camí ral de Madrid. Antiga alqueria islàmica, fou centre de la baronia de Beniparrell. El 1600 hi fou fundat un convent de carmelites; l’església i el convent construïts aleshores subsistiren fins al segle XVIII, que foren construïts nous edificis. Després de la desamortització (1836), l’església passà a ésser parròquia (Santa Bàrbara).
Beniparrell
© Fototeca.cat