Viatjà per Europa, i seguí la carrera militar. Morí durant el setge de Gibraltar. Exemple de transició entre el neoclassicisme (Sancho García, 1771; Ocios de mi juventud, 1773) i el preromanticisme a la manera del poeta anglès Edward Young (Noches lúgubres, 1790), expressà la seva mentalitat europeïtzant en l’obra satírica Los eruditos a la violeta (1772), on ridiculitzà la pedanteria de determinats cercles socials. Aquest aspecte crític li inspirà Cartas marruecas (aparegudes en forma de llibre el 1793), la seva obra més important, d’estil acurat i incisiu, basada en Les lettres persanes de Montesquieu. A través de les opinions d’un marroquí que viatja per Espanya, analitzà els trets més característics de la història i la geografia de la Península Ibèrica i deduí les causes que motivaren el seu endarreriment respecte a Europa: la preocupació per la religió i la prioritat atorgada als interessos bèl·lics per damunt la indústria i el comerç. Valorà l’esforç industrial i laboral dels catalans. Un dels aspectes més importants de la seva obra és la concepció de la unitat política peninsular com una suma de realitats diverses.