Domina el poble, a l’oest, l’alta cinglera del puig Sobirà de Canalda (1 943 m alt.), dita la roca de Canalda (hi ha hagut tradicionalment habitatges troglodítics), i al N, la de la serra de Querol, al peu de la qual s’estenen els prats de Canalda , destinats a pastura i al conreu de patates, on hi ha el refugi de Canalda . L’església (Sant Julià) és al s. XII; la parròquia ja és esmentada el 839. El castell de Canalda pertanyia al vescomtat, després comtat i ducat, de Cardona.