Ordenat sacerdot el 1956, exercí de professor al petit seminari i fou rector de quatre parròquies del Riberal rossellonès: Baó, Vilanova, Cornellà i Pesillà, on acabà el ministeri. Es donà a conèixer amb una petita guia històrica sobre Cotlliure el 1953, i esdevingué conservador delegat a les Antiguitats i Objectes d’Art dels Pirineus Orientals. Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, fou membre fundador del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans (GREC) i de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans (IREC). Animador del butlletí Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées Orientales (SASL), hi encetà, seguint la tradició dels preveres erudits, una llarga llista de col·laboracions sobre l’arquitectura i l’art sagrat i el personal religiós. Escriví una obra sobre el barroc, molt representat a la Catalunya del Nord: Retables baroques du Roussillon (1973). Entre la seva bibliografia, també cal esmentar: Cotlliure marítim. Navegants, corsaris i pescadors (1967), Catalunya i la Gran Guerra (1969), La restauration de l’abbaye de Saint-Martin-du-Canigou par Mgr de Carsalade du Pont (1972), Pézilla-la-Rivière (1975), L’église de Collioure (1979), Le château royal de Collioure (1987), Vandalisme révolutionnaire et résistance dans les Pyrénées-Orientales (1992) i Juli de Carsalade du Pont, bisbe de Perpinyà i defensor de Catalunya (1994).