Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia. Monja de Santa Clara a Messina, ajudà ocasionalment l’abadessa, la seva germana Constança, quan sortí del monestir per intervenir en afers de govern durant la minoritat del seu germà Lluís I. D’acord amb els catalans de l’illa, afavorí la fugida i el matrimoni de la seva germana Elionor amb Pere III de Catalunya-Aragó (1349). En morir Constança fou nomenada vicària del regne (1355) per una assemblea de barons i de síndics de les ciutats, reunida a Messina, càrrec que exercí també durant la minoritat de Frederic III: havia d’actuar sempre en presència del rei i del consell de nobles i no podia interferir en qüestions de justícia. Esdevingué partidària del sicilià Francesco Ventimiglia, comte de Geraci, contra el partit dels catalans d’Artal d’Alagó, mestre justicier, que dominava el jove rei. Les dissidències esclataren durant la fugida de la cort cap a Catània arran d’una invasió angevina: Frederic abolí la vicaria (1356) i, malgrat la reconciliació d’ambdós germans promoguda per Artal d’Alagó, Eufèmia ja no recuperà el càrrec. Morí soltera.