Arcadi Garcia i Sanz

(la Vall d'Uixó, Plana Baixa, 1926 — la Vall d'Uixó, Plana Baixa, 30 de juliol de 1998)

Historiador.

Fill d’Honori Garcia, es formà a Vic i a Barcelona, on inicià la carrera de dret (1943-46). Es llicencià a València (1948) i es doctorà a Barcelona (1983). Especialista en dret medieval, de la seva producció sobresurten les obres Furs de València I (1970), II (1974), III (1978) i IV (1983), en col·laboració amb Germà Colon, Comandas comerciales barcelonesas de la baja edad media (1973), en col·laboració amb Josep M. Madurell, Història de la marina catalana (1977), Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona (en dos volums, 1983), en col·laboració amb Maria Teresa Ferrer, i Llibre del Consolat de Mar I (1981), II (1982) i III (1984), en col·laboració amb Germà Colon. Publicà, a més, Mudéjares y moriscos en Castellón (1952), La Generalitat Valenciana en la història (1959), Història de la marina catalana (1977) i Institucions de Dret Civil Català (1996). Fou també un destacat activista cultural: cofundador d’Acció Cultural, membre del Consell Valencià de Cultura i, des del 1992, president de la Fundació Ausiàs Marc. El 1990 rebé el premi d’Honor de les Lletres Valencianes i el 1995 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.