Empresonat pel fet de no acceptar Josep Bonaparte, fugí a Cadis, on fou nomenat ministre d’estat (1812-13). Passà al bàndol absolutista i féu costat a Ferran VII (1814). Representant al congrés de Viena, la seva gestió fou molt desafortunada; fou substituït el 1817. Destituït d’ambaixador a Nàpols i a Roma, es passà al carlisme.