Senyor de Cerdanyola i del castell de Sant Marçal. El 1685 intervingué en els tractes amb els francesos per a establir una treva. Contribuí a l’apaivagament dels aldarulls camperols del 1687. Fou regent de la tresoreria de Catalunya, i el 1688 fou nomenat regent del consell d’Aragó i anà a residir a Madrid; dos anys després rebé de Carles II de Castella el títol de marquès de Cerdanyola. El seu net, Feliu de Marimon i Fernández de Velasco (Barcelona ~1694 — ? segle XVIII), en esclatar la guerra de Successió es posà al costat de Felip V de Castella. Lluità al setge de Cardona; més tard fou enviat a Balsareny, però fou derrotat, pel camí, per Antoni Desvalls. Es revenjà fent incendiar Sallent. Participà en l’assalt final a Barcelona, l’11 de setembre de 1714. Fou coronel de dragons.