Iniciat en la navegació als 14 anys, després de ser rebutjat com a alumne de nàutica al col·legi de San Telmo de Sevilla (1754), s’embarcà durant tres anys i participà en la campanya militar d’Alger, i aconseguí una recomanació dels seus superiors per a estudiar a l’acadèmia de pilots de Cartagena (1760-62), on obtingué el títol de pilot d’altura. Capturat el 1762 per un vaixell del cors algerià, fou obligat durant sis anys a exercir la pirateria per compte dels seus raptors a la Mediterrània i a l’Atlàntic. Un cop alliberat després del pagament d’un rescat (1768), per encàrrec de la Junta de Comerç de Barcelona obtingué de l’Estat el permís per a la creació de l’Escola de Nàutica de Barcelona. Inaugurada el 1769, en fou nomenat director, càrrec que exercí fins a la mort. Paral·lelament a aquesta activitat, els anys 1779-80 tornà a fer el cors durant la guerra d’independència nord-americana. Rebé els títols d’alferes de fragata de la Real Armada i primer pilot honorari de Sa Majestat (1784), i d’alferes de navili (1792). Feu aportacions per a la millora i seguretat de la navegació, entre d’altres, l’elaboració d’un derroter de navegació des de la badia de Cadis a Nueva Veracruz (1771), la publicació de diversos plànols del port i la badia de Barcelona per tal de millorar la seguretat de navegació de les embarcacions que hi entraven (1775-79) i, d’acord amb aquest, d’un projecte de reforma (1785), així com dels ports de Salou (1771), Tarragona (1777) i de la platja de la Móra, prop de Torredembarra. Fou avi del diplomàtic i escriptor Sinibald de Mas.