Hi són inclosos els municipis d’Òdena, Igualada, Castellolí, la Pobla de Claramunt, Capellades, la Torre de Claramunt, Vilanoveta del Camí, Santa Margarida de Montbui, Jorba, Sant Martí de Tous, Orpí i Carme (els dos darrers, tanmateix, des del punt de vista estrictament geogràfic, no haurien d’ésser-hi inclosos). Constitueix una gran depressió de forma circular envoltada de marjals tabulars que es prolonguen, per tres parts del quadrant, per la Depressió Central Catalana i que ací estructuren els altiplans del puig de l’Aguilera, a llevant, el coll del Moianès i les calmes de Rubió, a tramuntana, i les de Copons i de Clariana, a ponent, on hi ha la dorsal segarrenca. A migdia, el sot recolza en la serra de Queralt, la tossa de Montbui i els serrats del castell de Claramunt i de Castellolí, que formen part de la Serralada Prelitoral. La depressió, ovalada, erosionada intensament, que deixen aquestes elevacions (600-800 m alt.) s’eleva a uns 300 m. Al bell mig, com un tossal testimoni, s’aixeca el turó del castell d'Òdena (421 m alt.). El territori de la conca corresponia a la sotsvegueria d’ Igualada (1385). Llevat del terme d’Igualada, que era vila reial, corresponia, d’altra banda, a la baronia de la Conca d’Òdena.
La conca d’Òdena vista des de la Tossa de Montbui
© Fototeca.cat