Concunyat de Cánovas del Castillo i comte consort de Valencia de Don Juan. Format a la Sorbona i a Oxford. Diplomàtic (1877-91), diputat a corts (1891-1919) i senador vitalici (1919), fou ministre d’Hisenda amb Antoni Maura (1903-04 i 1907-08) i president del Consejo de Estado. Especialitzat en l’estudi de la ceràmica medieval (Azulejos sevillanos del siglo XIII, 1902), molt concretament en la valenciana, publicà treballs bàsics en els quals inicià l’estudi d’aquella ceràmica partint de l’examen de la documentació contemporània: La loza dorada de Manises en el año 1454 (1906), Los maestros alfareros de Manises, Paterna y Valencia (1908, revisat el 1911), Las divisas del rey en los pavimentos de “obra de Manises” del Castillo de Nápoles (1909), treballs reunits a Apuntes sobre cerámica morisca. Textos y documentos valencianos (1906-11). El 1916 fundà a Madrid l’Instituto de Valencia de Don Juan —amb les col·leccions reunides pel seu sogre—, que conté un importantíssim recull, especialment ric en ceràmica hispanoaràbiga (sobretot de la daurada de Manises), armes, numismàtica, etc. , completat per una important biblioteca especialitzada. Fou acadèmic de Ciencias Políticas i de Bellas Artes.