Es formà a Barcelona amb Manuel Fuxà i a Llotja, on el 1906 li fou concedida una borsa d’estudis. Anà a París i a Brussel·les, i una nova pensió —de l’ajuntament de Barcelona— li permeté de visitar novament França i Bèlgica, com també Holanda, Anglaterra i Itàlia. Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1907 i a la del 1911, en la qual obtingué medalla de primera classe per Bust de dona. Entre el 1911 i el 1914 treballà a París amb Albert Bartholomé, que l’influí; el Musée du Luxembourg li adquirí la cariàtide L’Alba. Allà es relacionà amb Diego Rivera, el qual retratà. Novament a Barcelona, fou premiat per la Mancomunitat el 1920 i el 1922. Treballà amb Fuxà fins a la mort d’aquest. Té obres a la plaça de Catalunya i a la part alta de la Diagonal, a Barcelona, i un monument a Isabel la Catòlica, a Bolívia. Professor de Llotja, no guanyà la càtedra fins poc abans de la seva mort, que tingué lloc mentre feia l’estàtua eqüestre El vencedor. Adoptà personalment una posa de bohemi, i plàsticament un eclecticisme en el qual conflueixen influències modernistes, rodinianes i noucentistes, sempre, però, dominades per una pruïja naturalista —que el portava sovint a les sales de dissecció de la facultat de medicina— i un decorativisme decadentista.