Nebot del dibuixant i polític Josep Lluís Pellicer i cosí germà de Rafael Farga Pellicer. D’orientació anarquista —aliancista bakuninista—, formà part de la I Internacional. Fou un dels signants del fullet La Cuestión de la Alianza (1872). Fou dirigent de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1881-88). Se n'anà de Barcelona el 1875 i passà a residir successivament a Mèxic, Cuba i els EUA. El 1879, de nou a Barcelona, participà en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona i, després, de La Solidària (1881). Fou així mateix un dels principals dirigents de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola fent costat al grup anarcocol·lectivista català de Rafael Farga Pellicer, Josep Llunàs, Francesc Tomàs, etc. Col·laborà regularment a la “Revista Social” (1881-85) i després a “El Productor” (1887-93), així com a “La Asociación”, portaveu dels tipògrafs (1883-88). Dirigí durant un temps “Acracia” (1886-88) i participà en la redacció de l’obra Garibaldi. Historia liberal del siglo XIX . D’altra banda, escriví diverses obretes de teatre social obrerista en català ( En lo ball, Celos, Jo vaig, La mort de la proletària, Sense Esperança , etc). El 1891 passà a residir a Buenos Aires, on creà una sèrie de publicacions dedicades al foment de les arts gràfiques, “La Tarjeta Postal”, “La Unión Cartófila Argentina”, “Anuario Cartográfico Sudamericano”, “La Neografía” (1899-1901), “Éxito Gráfico”. Escriví llavors Conferencias populares sobre sociología (Buenos Aires, 1900), que tingueren una gran difusió a l’Estat espanyol a través de moltes reedicions fetes a Barcelona, València i Palma. Fou president de l’Instituto Argentino de las Artes Gráficas.