Prealps

Conjunt de relleus muntanyosos a la perifèria dels Alps Centrals.

D’altitud moderada —menys de 3 000 m en general—, són constituïts per un potent gruix de sediments, amb neta preponderància de les roques calcàries. El sòcol cristal·lí aflora en pocs indrets. Hi ha, però, excepcions, com en el sector de Klagenfurt, als Prealps austríacs. En general, es tracta de sediments no gaire plegats i sense metamorfisme aparent. No són abundants tampoc les estructures complexes, com per exemple els mantells de corriment. És, doncs, un material autòcton en la majoria dels casos. El seu plegament és una conseqüència de l’orogènesi alpina, i, per tant, cal considerar que formen part de l’estructura general dels Alps. En principi, els Prealps semblen ésser el resultat de la tectònica de lliscament, puix que els sediments es degueren plegar al llarg del pendent d’un geotumor central. Els Alps, pròpiament dits, i les regions prealpines es troben sovint ben delimitats per una zona de separació, solc alpí, com als Prealps francesos del Nord, o vall d’un riu important, l’Inn, per exemple, a la regió oriental del sistema. En relació amb els Alps Centrals, els Prealps es caracteritzen també per unes condicions climàtiques diferents. En general són més plujosos a igual latitud, encara que els Prealps francesos del S són influïts pel clima mediterrani. La varietat climàtica es reflecteix naturalment en la localització de les zones vegetals. Des del punt de vista regional hom distingeix quatre grups principals: els Prealps francesos, helvètics, austríacs (vessant extern) i italians (vessant intern). Els Prealps francesos es divideixen en Prealps del Nord i Prealps del Sud, és a dir, en Prealps del Delfinat, Savoia i Provença (massissos del Vercors, Grande-Chartreuse, etc). A Suïssa hom distingeix els Prealps de Chablais, Friburg, Berna, Quatre Cantons i Sankt Gallen, i en els Prealps austríacs, els del Tirol, Salzburg i Estíria. Els Prealps italians són més difícils de caracteritzar. En efecte, a la part occidental la regió de la plana del Po és dominada bruscament pels Grans Alps, mentre que a la part oriental una gran massa calcària uniforme s’estén tant per la regió dels Alps com per les regions prealpines. Hom distingeix, però, els Prealps de Llombardia, els de Venècia, els Càrnics i els Julis.