Deixeble d’Antoni Cebrià Costa, molt aviat s’interessà per la criptogàmia. Exercí un temps com a metge als Prats del Rei (Anoia) i aplegà una col·lecció considerable de criptògames. Durant els primers anys de la Restauració (entre 1874 i 1877) emigrà al Brasil i, després de residir breument en diversos llocs, a la primeria de 1878 s’establí, amb la seva família, a Apiaí (a la serra de Paranapiacaba), al sud de l’estat de São Paulo. Prosseguí, en una extensa àrea, entre els estats del Paranà i de São Paulo, amb l’estudi de les criptògames, principalment molses i líquens. Mantingué correspondència amb briòlegs i liquenòlegs europeus destacats, com Geheeb i Duby, Müller Argoviensis, Lojka, Grunow (ficòleg), Spegazzini (micòleg) i sobretot amb el seu amic Frederic Trèmols, als quals envià nombrosíssimes mostres, moltes de les quals eren espècies encara desconegudes. Müller i Geheeb, en reconeixement al seu treball, dedicaren al seu nom nombroses espècies i fins i tot algun gènere, fet pel qual fou una figura reconeguda del seu temps en aquesta especialitat científica. Malgrat tanta dedicació, no arribà a publicar sobre les seves troballes. Els darrers anys de la seva vida, s’instal·là a São Paulo, el 1892, on encara treballà per a la Comissão de Geografia e Geologia do Estado de São Paulo.