Catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Valladolid (1895), fou amb el partit liberal diputat a corts (1911,1916) i senador (1914, 1917, 1919, 1921-22), director general de primer ensenyament (1913, 1916) i conseller d’instrucció pública (1920). Es negà a prestar suport a la Dictadura de Primo de Rivera i en 1931-36 fou diputat del partit agrari en les corts republicanes i ministre de marina el 1935. Capdavanter del centralisme espanyolista, difongué aquest ideari en llibres i pamflets ( La descentralización y el regionalismo , 1900; El problema catalán , 1908; Por la nación única. Un grito contra el Estatuto , 1932; etc.), i en sorolloses campanyes parlamentàries i de premsa. El 1917 féu la primera traducció al castellà de La Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba.