Filla de Josep Santpere i Pei, fou inicialment modista teatral. Debutà a València (1944) i poc després Ignasi Ferrés i Iquino li oferí un paper al film El fotógrafo número uno.
Des d’aleshores, amb el nom artístic de Mary Santpere, alternà l’actuació teatral en català i castellà en revistes i espectacles musicals i en papers cinematogràfics, generalment còmics, basats sovint en el contrast entre els papers que representa i la seva humanitat, de grans dimensions. Intervingué en films com Los cuatro Robinsones, Miss Cuplé (1958) i, en un altre terreny, La ciutat cremada (d’Antoni Ribas, 1975), Patrimonio nacional (de L.G.Berlanga, 1980), etc. El 1976 actuà en Don Juan Tenorio, amb Joan Capri. Treballà també en el circ i en la televisió.