Jaume Sardà i Ferran

(Reus, Baix Camp, 1868 — València, 1939)

Publicista republicà.

El 1897 intervingué com a voluntari en la guerra de Cuba. En sortir de l’exèrcit el 1902, havia aconseguit la graduació de segon tinent, i dotze condecoracions de guerra. En retornar a Catalunya, el 1903, s’establí a Tarragona, on es dedicà al periodisme. Hi fundà el setmanari bilingüe “Fraternidad Republicana”. Després passà a Valls per dirigir “El Porvenir” (1905), i finalment tornà a Reus, on fundà “El Consecuente”, òrgan del Partit Republicà Radical, que organitzà a la província. Escriptor prolífic, féu nombrosos col·laboracions a diverses publicacions, tant en prosa, como en poesia. És autor de diverses obres teatrals (Egoismo y caridad, Gent de Mar, ¡Avant!, Crancs socials, L’ànima del poble), novel·les (Regeneración, L’abisme) i poesies (Guspires, Brots), a més de llibres polítics, sociològics i històrics com Colectivismo y comunismo, Breves consideraciones sociológicas, Biografía de José Güell y Mercader, L’obra dels patricis, La Guerra de Cuba 1895-98, La dissort i la criatura, Ilusiones y realidades i de l’estudi literari Noves biogràfiques del poeta Joaquim M.Bartrina i d’Ayxemús (1925). Morí a la presó a la fi de la guerra civil.