Catedràtica de romanística i lingüística general de la Universitat de Frankfurt del Main, es formà a les universitats de Munic, Ais de Provença i Tübingen, on fou deixebla d’E. Coseriu.
En el camp de la romanística es dedicà especialment a l’occità i al català: Okzitanische und katalanische Verbprobleme (‘Problemes del verb català i occità’, 1971), Okzitanisch und Katalanisch. Ein Beitrag zur Soziolinguistik zweier romanischer Sprachen (‘Occità i català. Una contribució a la sociolingüística de dues llengües romàniques’, 1971). Fou coeditora de la revista Zeitschrift für Katalanistik (‘Revista de Catalanística’).
Treballà també molt sobre lingüística general: Perlokution (‘Perlocució’, 1974), Metasprache und Matekommunikation (‘Metallenguatge i metacomunicació’, 1975), amb importants obres de síntesi: Soziolinguistik (‘Sociolingüística’, 1973) i Linguistiche Pragmatik (‘Pragmàtica lingüística’, 1975). Posteriorment publicà Traditionen des Sprechens. Elemente einer pragmatischen Sprachgeschichtsschreibung (‘Tradicions de la parla. Elements d’una historiografia del llenguatge pragmàtic’, 1983) i Europäische Sprachwissenschaft um 1800. Methodologische und historiographische Beiträge zum Umkreis der Ideologie (‘Lingüística europea cap al 1800. Aportacions metodològiques i historiogràfiques al voltant de la ideologia’, 1989).