Doctor en dret, canonge de Vic i ardiaca del Penedès al capítol de Barcelona. Pere III de Catalunya-Aragó l’envià el 1383 a la curia papal d’Avinyó per tal d’aconseguir la dispensa de parentiu per al matrimoni del seu net Martí amb Maria de Sicília. Després de passar per Nàpols, per tal de tractar amb el rei Ladislau, restà a Sicília com a col·lector pontifici i com a conseller de Martí el Jove, el qual li atorgà temporalment l’administració de l’arquebisbat de Monreale. El 1395, havent destituït, per rebel·lió, Simó Despuig, bisbe de Catània, el rei de Sicília li atorgà aquest bisbat. Creat cardenal per Benet XIII el 1497, l’any següent renuncià aquella mitra i passà a la cort de Martí I de Catalunya-Aragó, on conservà l’apel·latiu de cardenal de Catània. Es traslladà a la cort d’Avinyó, i acompanyà el papa Benet a Gènova, on morí de pestilència.