Fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres. El 1770 fou admès en la Conferència Físicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc; en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director (1778-97) i revisor (1797-99). Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos (1778) —que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc—, Sobre el gasto y conducción de aguas (1784) i Sobre los aluviones (1790).