El sector forestal ocupa el 65% del terme, amb 120 ha de pins i 1 200 ha de matollar. Els conreus es divideixen en dos sectors: el de regadiu (320 ha) a la plana de la vora del riu, a través de la séquia d’Escalona, dedicat sobretot al taronger (275 ha) i a les hortalisses, i el de secà (230 ha), als bancals dels vessants de la serra, dominat per l’olivera i el garrofer. Alguns magatzems de preparació de fruita complementen l’economia. El poble (1 289 h agl [2006], sumacarcelers ; 56 m alt.) és a la dreta del Xúquer, al peu de la serra. L’església parroquial actual (Sant Antoni i Sant Nicolau de Bari) fou bastida a mitjan s XVIII; havia estat sufragània de la de Càrcer fins el 1535. Hi és venerada la imatge del Sant Crist de Sumacàrcer . Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (110 focs el 1609) de la fillola de Tous. Tingueren la senyoria del lloc els Crespí de Valldaura, que obtingueren el comtat de Sumacàrcer. Resta en part l’antic castell de Sumacàrcer o de Penya-roja , prop del poble.
Sumacàrcer
© Fototeca.cat